Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre un article que m’ha ensenyat moltíssim com a redactora. Perquè tracta precisament d’un dels errors més freqüents a l’hora d’escriure: la maledicció del coneixement, que fa que els escriptors assumeixin que els seus lectors saben el mateix que ells.

L’article, «The Source of Bad Writing», d’Steve Pinker, em sembla una brillant reflexió sobre per què tants textos estan tan mal escrits. Pensem en les instruccions d’un comandament a distància, les sentències judicials o els articles acadèmics. Estan escrits per professionals que saben de què parlen. Però en saben massa, i assumeixen que la resta de mortals tenim la mateixa base de coneixement que ells i podrem entendre allò que diuen.

Així doncs, la maledicció del coneixement és la dificultat per posar-nos en el lloc d’algú que no sap alguna cosa que nosaltres sí que sabem. Per tant, no n’expliquem el context o l’argot, o no donem els detalls necessaris per entendre de què parlem. Pel que sembla, aquest problema és més habitual com més intel·ligent és i ben informada està la persona.

(Ep! No vol dir que si t’expliques bé no siguis intel·ligent, també pot ser que hagis aconseguit superar la maledicció :)).

El sector del màrqueting sembla especialment maleït en aquest sentit. El màrqueting consisteix a fer arribar al nostre públic allò que fem o venem. I sovint ho expliquem tan malament! Passa també a qualsevol sector on hi hagi especialistes: enginyers, advocats, biòlegs, economistes, comptables, metges… Aquesta falta d’empatia comunicativa, traslladada als textos d’un web, té resultats nefastos per a la nostra comunicació. Els nostres usuaris ens llegeixen, no ens entenen, no hi confien i marxen.

Què podem fer per escriure textos que s’entenguin?

En primer lloc, hem d’assumir que el problema el tenim nosaltres, no els nostres lectors. A partir d’aquí, alguns consells:

1.   Consell tradicional: tingues sempre present el teu lector. Això no és tan efectiu com sembla, perquè no ens podem ficar a dins del seu cap, però és un bon començament. Intentem posar-nos en el seu lloc i pensar què sap i què no. Hauríem d’assumim que és menys del que ens sembla d’entrada.

2.   Fes que et doni feedback. Ja que no podem llegir-li la ment, el millor és preguntar. Fes-li llegir el text a una persona similar al públic a qui et vols adreçar i que te’n doni l’opinió.

3.   Deixa reposar el text durant un temps i torna’l a llegir. Pregunta’t què volies dir en escriure això, o si allò altre s’entén. A vegades la conclusió serà «jo vaig escriure aquesta merda?». No passa res. Tornem-hi.

Segons els psicòlegs, solem ser massa arrogants a l’hora de valorar la nostra habilitat per esbrinar el que pensen els demés, fins al punt d’autoenganyar-nos. Això vol dir que la majoria de coses que pensem que pensen els nostres usuaris molt probablement estiguin equivocades. No se m’acudeix res més efectiu per resoldre-ho que parlar-hi, preguntar i investigar.

Un darrer avís a navegants: evitem ser condescendents en les nostres explicacions. Això va d’humilitat, som nosaltres que no ens expliquem bé, que no hem aconseguit adequar el missatge al context i al receptor. De ben segur que un exercici d’autocrítica beneficiarà molt els resultats del nostre màrqueting online. 😉

«Hi ha coses que sabem que sabem. També hi ha coses desconegudes conegudes, és a dir, que sabem que hi ha algunes coses que no sabem. Però també hi ha coses desconegudes que desconeixem, les que no sabem que no sabem.»

Donald Rumsfeld