En un moment o altre de la vida d’un web sorgeix sempre el mateix dubte existencial. El traduïm? A quants idiomes? A quins? El problema és que sovint no ens fem la pregunta correcta: per què volem traduir el nostre web.
El primer que hem de tenir en compte és que la decisió de traduir un web ha de respondre a una estratègia més àmplia. És a dir, cal que haguem fet un estudi de mercat previ i haguem comprovat, o almenys intuït amb un cert fonament, que hi ha una oportunitat de mercat rendible.
Dit això, hi ha diversos motius pels quals pot ser interessant tenir un web multilingüe, —en dos o més idiomes—. Però també pot ser una mala idea que ens faci perdre temps i diners. Vinga, la primera pregunta:
A quins idiomes tradueixo el meu web?
Si volem internacionalitzar la nostra empresa, el primer que hem de veure és quin idioma es parla al mercat on volem anar. Per exemple, a Alemanya o França caldrà que tinguem el web en alemany i francès respectivament, perquè és l’idioma més utilitzat a les cerques i perquè el sentiment d’identificació serà molt més alt si llegeixen en el seu idioma nadiu.
En canvi, si per exemple volem anar a Gàmbia, ens trobem que l’idioma oficial és l’anglès, i des del 2014 també l’àrab. La població té a més un bon nivell de francès, i s’hi parlen diversos idiomes regionals, com el mandinga, el wòlof o el sarawule. Cal tenir el web en tots aquests idiomes? No patiu, que no (sobretot perquè alguns no tenen escriptura ;). El criteri principal no és quin idioma es parla (oficialment) al país, sinó l’idioma que fa servir el nostre públic objectiu per cercar a internet. Ens adrecem a un segment que utilitza l’anglès, l’àrab o el francès com a llengua principal?
Aquí fem un incís.
A banda de les xifres d’idioma parlat o utilitzat a internet, cal tenir en compte el comportament i l’experiència de l’usuari. Moltes persones busquen en idiomes d’ús més estès perquè esperen trobar-ne més resultats, però el canvien un cop estan a dins del web, o trien l’empresa que s’expressa en l’idioma amb què se senten més identificades.
Aquest seria, per exemple, el cas de l’Índia. L’hindi, un dels idiomes més parlats al món, ni tan sols apareix al rànquing d’idiomes a internet. El més utilitzat per fer cerques a l’Índia és l’anglès, però el mercat se sentirà més identificat amb el nostre producte o servei si a més tenim el web en hindi.
Un altre cas és un lloc on convisquin dos idiomes, com pot passar amb el català i el castellà. La majoria de cerques es fan en castellà, però hi ha un ampli segment de mercat que es troba més còmode si el web està en el seu idioma nadiu. Aquí la decisió no vindrà només marcada per la quantitat de cerques en un idioma o l’altre, sinó també pel posicionament de marca i per les preferències del segment al qual ens adrecem.
En resum, per decidir l’idioma o idiomes del web, necessitem analitzar les dades d’ús de cadascun a internet al país on volem anar, i definir a quin segment ens adrecem —elaborar buyer persona—, per trobar l’equilibri entre posicionament (quantitat de cerques en un idioma) i experiència d’usuari (parlar amb el nostre públic objectiu en l’idioma que se senti més còmode).
Quan NO hauria de traduir el meu web?
Hi ha alguns motius pels quals seria una mala idea traduir un web.
- Perquè tenim visites esporàdiques. Tres visites des de Kuala Lumpur en cinc anys no justifiquen que traduïm el nostre web al malai, perquè no demostren que hi hagi una oportunitat de mercat suficientment significativa per comercialitzar allà el nostre producte o servei.
- Perquè «queda bé». Podem pensar que tenir el web en més d’un idioma dona imatge de marca o ens diferencia de la competència. Però no és un element que valorin la majoria d’usuaris. El que els importa és que el web estigui en el seu idioma.
- Per «provar». Potser cauen les vendes en el nostre mercat tradicional i volem provar sort en el país veí perquè està a prop. Però fer un test de mercat implica molt més que el sol fet de traduir un web; hem de fer campanyes de màrqueting per donar-nos-hi a conèixer, valorar la normativa i les regulacions per operar en aquell país, analitzar la competència…
Dues coses fonamentals a tenir en compte…
Per no allargar-me més —més del que ja ho he fet…—, esmentaré dos punts essencials a l’hora de traduir un web.
1. La traducció ha de ser professional. No, Google no és professional.
El fet de traduir un web va molt més enllà de Google Translator. Cal adaptar els girs lingüístics, les expressions col·loquials, les paraules tècniques o especialitzades… Però sobretot la cultura, les necessitats i la forma en què utilitzen internet els usuaris d’aquell país o regió. Ni tan sols l’anglès és fàcil: cal tenir en compte les particularitats de l’anglès dels Estats Units, de la Gran Bretanya, de l’Índia o d’Austràlia.
Per il·lustrar alguns dels problemes amb què ens podem trobar amb la soferta traducció automàtica, recordem el mític «historic helmet» de Santander (per ‘casc antic’) al seu web de Turisme, o quan Google va confondre una seqüència del genoma humà amb el somali.
2. Traduir el web és només el començament d’un llarg camí…
Tenim el nostre web traduït. I ara què? Doncs ara tenim pràcticament tota la feina per fer. Cal que treballem el SEO del nou idioma (estudi de paraules clau, metadades…), que generem continguts per al blog i per posicionar-nos a internet, que definim l’idioma en el que treballarem les xarxes o com combinarem els diferents idiomes…
Però tot això ja és feina per a un altre dia. I per a un altre post.
Vols comentar el post?