{"id":3915,"date":"2017-11-14T11:53:47","date_gmt":"2017-11-14T11:53:47","guid":{"rendered":"https:\/\/limbic.cat\/escribimos-mal-la-maldicion-del-conocimiento\/"},"modified":"2019-01-11T12:19:19","modified_gmt":"2019-01-11T12:19:19","slug":"escrivim-malament-la-malediccio-coneixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/blog\/escrivim-malament-la-malediccio-coneixement\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 escrivim malament? La maledicci\u00f3 del coneixement"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/header>\n
\n
\n

Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre un article que m’ha ensenyat molt\u00edssim com a redactora. Perqu\u00e8 tracta precisament d’un dels errors m\u00e9s freq\u00fcents a l’hora d’escriure: la maledicci\u00f3 del coneixement, que fa\u00a0que els escriptors assumeixin que els seus lectors saben el mateix que ells<\/strong>.<\/p>\n

L’article, \u00abThe Source of Bad Writing<\/a>\u00bb, d’Steve Pinker, em sembla una brillant reflexi\u00f3 sobre per qu\u00e8 tants textos estan tan mal escrits. Pensem en les instruccions d’un comandament a dist\u00e0ncia, les sent\u00e8ncies judicials o els articles acad\u00e8mics. Estan escrits per professionals que saben de qu\u00e8 parlen. Per\u00f2 en saben massa, i assumeixen que la resta de mortals tenim la mateixa base de coneixement que ells i podrem entendre all\u00f2 que diuen.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la maledicci\u00f3 del coneixement \u00e9s la\u00a0dificultat per posar-nos en el lloc d’alg\u00fa que no sap alguna cosa que nosaltres s\u00ed que sabem<\/strong>. Per tant, no n’expliquem el context o l’argot, o no donem els detalls necessaris per entendre de qu\u00e8 parlem. Pel que sembla, aquest problema \u00e9s m\u00e9s habitual com m\u00e9s intel\u00b7ligent \u00e9s i ben informada est\u00e0 la persona.<\/p>\n

(Ep! No vol dir que si t’expliques b\u00e9 no siguis intel\u00b7ligent, tamb\u00e9 pot ser que hagis aconseguit superar la maledicci\u00f3 :)).<\/em><\/p>\n

El sector del m\u00e0rqueting sembla especialment male\u00eft en aquest sentit. El m\u00e0rqueting consisteix a fer arribar al nostre p\u00fablic all\u00f2 que fem o venem. I sovint ho expliquem tan malament! Passa tamb\u00e9 a qualsevol sector on hi hagi especialistes: enginyers, advocats, bi\u00f2legs, economistes, comptables, metges…\u00a0Aquesta falta d’empatia comunicativa, traslladada als textos d’un web, t\u00e9 resultats nefastos\u00a0<\/strong>per a la nostra comunicaci\u00f3. Els nostres usuaris ens llegeixen, no ens entenen, no hi confien i marxen.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer per escriure textos que s’entenguin?<\/h2>\n

En primer lloc, hem d’assumir que el problema el tenim nosaltres, no els nostres lectors. A partir d’aqu\u00ed, alguns consells:<\/p>\n

1.\u00a0\u00a0\u00a0Consell tradicional: tingues sempre present el teu lector. Aix\u00f2 no \u00e9s tan efectiu com sembla, perqu\u00e8 no ens podem ficar a dins del seu cap, per\u00f2 \u00e9s un bon comen\u00e7ament. Intentem posar-nos en el seu lloc i pensar qu\u00e8 sap i qu\u00e8 no. Haur\u00edem d’assumim que \u00e9s menys del que ens sembla d’entrada.<\/p>\n

2.\u00a0\u00a0\u00a0Fes que et doni feedback. Ja que no podem llegir-li la ment, el millor \u00e9s preguntar. Fes-li llegir el text a una persona similar al p\u00fablic a qui et vols adre\u00e7ar i que te’n doni l’opini\u00f3.<\/p>\n

3.\u00a0\u00a0\u00a0Deixa reposar el text durant un temps i torna’l a llegir. Pregunta’t qu\u00e8 volies dir en escriure aix\u00f2, o si all\u00f2 altre s’ent\u00e9n. A vegades la conclusi\u00f3 ser\u00e0 \u00abjo vaig escriure aquesta merda?\u00bb. No passa res. Tornem-hi.<\/p>\n

Segons els psic\u00f2legs, solem ser\u00a0massa arrogants a l’hora de valorar la nostra habilitat per esbrinar el que pensen els dem\u00e9s<\/strong>, fins al punt d’autoenganyar-nos. Aix\u00f2 vol dir que la majoria de coses que pensem que pensen els nostres usuaris molt probablement estiguin equivocades. No se m’acudeix res m\u00e9s efectiu per resoldre-ho que parlar-hi, preguntar i investigar.<\/p>\n

Un darrer av\u00eds a navegants: evitem ser condescendents en les nostres explicacions. Aix\u00f2 va d’humilitat, som nosaltres que no ens expliquem b\u00e9, que no hem aconseguit adequar el missatge al context i al receptor. De ben segur que un exercici d’autocr\u00edtica beneficiar\u00e0 molt els resultats del nostre m\u00e0rqueting online. \ud83d\ude09<\/p>\n

\u00abHi ha coses que sabem que sabem. Tamb\u00e9 hi ha coses desconegudes conegudes, \u00e9s a dir, que sabem que hi ha algunes coses que no sabem. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha coses desconegudes que desconeixem, les que no sabem que no sabem.\u00bb<\/p>\n

Donald Rumsfeld<\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre un article que m’ha ensenyat molt\u00edssim com a redactora. Perqu\u00e8 tracta precisament d’un dels errors m\u00e9s freq\u00fcents a l’hora d’escriure: la maledicci\u00f3 del coneixement, que fa\u00a0que els escriptors assumeixin que els seus lectors saben el mateix que ells. L’article, \u00abThe Source of Bad Writing\u00bb, d’Steve Pinker, em
Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":3353,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1278,1349,1350],"tags":[1449,1451,1452],"yst_prominent_words":[1461,1455,1466,1026,1453,1450,856,992,1470,1454,995,1464,1457,1456,981,1459,1460,1462,1465,1458],"class_list":["post-3915","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-destacados-ca","category-marqueting-digital-ca","category-redaccio-de-continguts","tag-copywriting-ca","tag-redaccio-web","tag-steve-pinker-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3915","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3915"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3915\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3918,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3915\/revisions\/3918"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3915"},{"taxonomy":"yst_prominent_words","embeddable":true,"href":"https:\/\/limbic.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/yst_prominent_words?post=3915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}